AGENDA
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.
«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.
L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, es una institució que té com a missió col·leccionar, fer recerca i difondre tot allò relacionat amb la cultura tradicional i popular valenciana. Com succeeix en totes les cultures, Les valencianes i els valencians s'enfronten a un futur identitari indefinit, en debat permanent entre un món culturalment cada vegada més homogeni i el desig de mantenir costums i practiques que consideren propis i que els arrelen a un territori i a una societat.
El Museu de Prehistòria de València, creat l’any 1927 com a part inseparable del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP), és una institució científica dedicada a conservar, investigar i difondre el ric patrimoni arqueològic valencià. Les col·leccions exposades a les sales del museu mostren els resultats de les excavacions que du a terme el SIP, amb un recorregut que abasta des del Paleolític fins a època romana, i una sala monogràfica que s’ocupa de la Història dels diners. La Biblioteca, sales de reserva, gabinets especialitzats i laboratoris completen les instal·lacions d’una institució quasi centenària.