AGENDA
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.
«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.