AGENDA
L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura és una invitació a la reflexió: té l'element vestimentari capacitat per a transcendir els seus límits utilitaris i operar com a factor de canvi? La història universal i de la moda així ho afirmen. I és que no sols les tribus urbanes, sinó també les dones soldats transvestides del segle XVII, o els revolucionaris sans culottes francesos, són una clara mostra de com la indumentària pot aportar micro-revolucions socials.
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.
«Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que ens afecta al conjunt de la societat.
Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa de la Televisió Pública Valenciana À Punt.
L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys.
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.
L'exposició arreplega en trenta peces l'evolució dels còmics de premsa americans de la primera meitat del segle XX. Són totes elles obres mítiques de mestres indiscutibles del gènere.
El Marge, el Club de Lectura de L’ETNO, naix al voltant de l’exposició temporal Fadrines.
El Marge pot acollir fins a 25 persones lectores.
Cal inscripció enviant un missatge de motivació i compromís per assistir a les sessions programades a la Biblioteca de L’ETNO: biblioteca.etnologia@dival.es.
26 març - Indignas hijas de su patria: crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, de Marta García Carbonell i Ana Palau Galdón. Editorial: Institució Alfons el Magnànim
Orígens. El Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles al Museu de Prehistòria de València” és una exposició organitzada pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant.
La mostra ressalta la importància que van tindre estos dos jaciments alcoians de l'Edat del Bronze en els inicis de la investigació arqueològica en les terres valencianes i en la caracterització de la cultura del Bronze Valencià, la primera de les àrees culturals de l'est peninsular amb trets identitaris propis.