AGENDA
Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València.
Un recorregut per una de les tradicions artístiques més longeves i contínues de la humanitat: l’art rupestre de la part occidental de la Terra d’Arnhem. Es donarà a conèixer la riquesa i els nivells d’interpretació de l’art rupestre dels Aborígens, com també la seua relació amb la societat i amb la cultura Aborigen.
Reserva d'entrada dijous anterior a la realització de les visites guiades.
Reserva màxima de dues entrades per persona
Caldrà el seu registre com a nou usuari abans de realitzar la seua reserva de la visita.
Un recorregut per una de les tradicions artístiques més longeves i contínues de la humanitat: l’art rupestre de la part occidental de la Terra d’Arnhem. Es donarà a conèixer la riquesa i els nivells d’interpretació de l’art rupestre dels Aborígens, com també la seua relació amb la societat i amb la cultura Aborigen.
Reserva d'entrada dijous anterior a la realització de les visites guiades.
Reserva màxima de dues entrades per persona
Caldrà el seu registre com a nou usuari abans de realitzar la seua reserva de la visita.
L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura és una invitació a la reflexió: té l'element vestimentari capacitat per a transcendir els seus límits utilitaris i operar com a factor de canvi? La història universal i de la moda així ho afirmen. I és que no sols les tribus urbanes, sinó també les dones soldats transvestides del segle XVII, o els revolucionaris sans culottes francesos, són una clara mostra de com la indumentària pot aportar micro-revolucions socials.
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.
«Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que ens afecta al conjunt de la societat.
Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa de la Televisió Pública Valenciana À Punt.
L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys.
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.