AGENDA
«Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que ens afecta al conjunt de la societat.
Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa de la Televisió Pública Valenciana À Punt.
L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys.
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.
«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.