AGENDA
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.
«Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica i per mitjà d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en què hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que foren assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius cabdals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que porten a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per preservar la seua memòria. I, en darrer terme, entaular un diàleg amb la ciutadania que verse sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria, ja que la vulneració dels drets humans és un tema que ens afecta al conjunt de la societat.
Produït en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, Tresors amb història 2 és una exposició organitzada per L’ETNO per tal de mostrar al públic el més d’un centenar de tresors seleccionats al programa de la Televisió Pública Valenciana À Punt.
L’ETNO t’acosta ara a eixe univers d’objectes que des de la història, l’etnologia o l’art han construït part de la nostra memòria com a poble en els últims 200 anys.
Gervasio Sánchez, retorna a L'ETNO amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra la terrible injustícia i el drama diari de les mines antipersones, projecte en el qual porta treballant des de 1995. L'exposició ens mostra l'evolució personal o història de vida d'algunes víctimes triades a l'atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d'elles han tingut més sort que unes altres.
L'exposició arreplega en trenta peces l'evolució dels còmics de premsa americans de la primera meitat del segle XX. Són totes elles obres mítiques de mestres indiscutibles del gènere.
Orígens. El Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles al Museu de Prehistòria de València” és una exposició organitzada pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant.
La mostra ressalta la importància que van tindre estos dos jaciments alcoians de l'Edat del Bronze en els inicis de la investigació arqueològica en les terres valencianes i en la caracterització de la cultura del Bronze Valencià, la primera de les àrees culturals de l'est peninsular amb trets identitaris propis.
Vidal Valle Ortí, com a apassionat col·leccionista, consagrà bona part de la seua vida a arreplegar este valuós conjunt numismàtic. El seu entusiasme per la moneda valenciana propicià que mantinguera contactes freqüents amb professionals i estudiosos de la numismàtica, fet que li permeté reunir peces úniques: des de la primera moneda valenciana encunyada a Arse (Sagunt) fins a fitxes i diners de la Guerra Civil.
L'exposició, oberta al públic fins al març de 2025, sorprén per la qualitat i singularitat de les seues, fet que les convertix en autèntiques joies. A banda de les monedes, també s'hi mostren objectes personals de Vidal Valle que permeten entendre millor la seua fascinació per la numismàtica.
«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.